com vols que em pugui imaginar un llit sense el teu cos una casa sense la teva olor una vida sense tu. Pero cada mati m'esforço a intentar sortir del llit on hi ha el teu cos. I cada tarda desitjo marxar de casa per sentir olors noves. I cada nit intento oblidar tot el que deixaré de fer compartint la vida amb tu.
Tag: Català
Tu i jo
Som diferents. És impossible de viure com tu vols.
No em demanis que vulgui fer coses només per què a tu t’agraden.
No em facis adaptar-me, ni cedir, ni redactar un contracte.
No inventem regles ni creem lleis, per què fer-ho no canviarà qui sóc, ni què vull.
Jo seré jo, i tu seràs tu.
No canviarà el que sento, ni viuré el que vius. Mai seré dins la teva pell.
Puc simpatitzar amb tu, però no puc ser tu. No necessitem el mateix, no volem el mateix.
No em pots culpar per ser diferent, per no tenir ganes de fer allò que a tu t’agrada.
Has d’aprendre que jo sóc jo, i tu ets tu. Compartir anys al meu costat no em farà ser més tu, ni et farà ser més jo. Has d’aprendre a estimar les meves diferències, les meves ambicions i les meves necessitats.
Jo mai seré responsable de les teves necessitats. Ni t’exigiré que tu ho siguis de les meves. No tindré les mateixes inquietuds que tu, i les has d’entendre i estimar-me. Has d’acceptar que som diferents.
Que jo sóc jo, i tu ets tu.
El dia que siguem lliures
Que floreixin les abraçades
i ens inundin els petons.
que el dia que ens puguem veure
no hi hagin motius per dir que no.
Que puguis sentir l’escalfor del sol
i la del meu somriure
que et perdis per camins i boscs
i que mai paris de riure.
Que diguis tot allò que tens guardat
i et treguis tots els pesos de sobre
que puguis ser lliure d’estimar,
que et passin volant totes les hores.
El dia que siguem lliures
espero que no vulguis fugir
queda’t entre els meus braços
i comencem un nou camí.
Lleig
Això que escric no és bell, és sincer.
No són paraules que t’ericin la pell,
ni es queden gravades al record.
Són brusques, dures, i fortes: però són del cor.
No puc elogiar la bellesa del món
Mentre el cor se m’encongeix
No transmetré l’amor que sento per tu
Sense penedir-me d’haver-ho admès.
El que escric no viurà per segles
No és per futures generacions
És simplement el que sorgeix
Quan vesso l’ànima sobre un full blanc.
Paraules simples, vulgars, lletges
Per què no són perquè les gaudeixis
Si no per a curar-me les ferides
i aturar el dolor que m’escanya.
Lluny
M’encanta retrobar-vos
Saber que encara em recordeu
Poder-vos abraçar
i saber que m’estimeu.
En vosaltres sempre tindré una llar
un somriure i una rialla
records d’aventures passades
i explicar-nos les batalles.
Gràcies per ser-hi ara
després que jo marxés
el fet que sigui tan lluny
no fa que us estimi menys.
Sol
El sol ens escalfa la cara
Mentre jugo amb els teus dits
Asseguts en aquest racó del món
Parlant de res, dient-nos-ho tot.
El teu somriure m’il·lumina
Més que qualsevol llum
Quan m’expliques en què penses
I em transportes ben lluny.
Sé que no podré ser aquí
Entre els teus braços per sempre
Però quan no siguis amb mi
Només em cal recordar aquest vespre,
per tornar a sentir l’escalfor del teu cos.
Missió
La meva missió ets tu. La teva felicitat i els teus projectes. Les teves ganes de viure i el teu somriure, tan tímid últimament. La meva missió és estimar-te, fins que no pensis en res més, tenir tots els problemes resolts i poder tornar-te al present. El meu objectiu és donar-te la vida que et mereixes, ple d’aventures i viatges, però sempre segur, sempre tranquil. Donar-te tota la xocolata que et demani el cos, sense pujar ni un quilo de pes. El que jo vull fer per avui i per demà, és que puguis respirar. Que no et mengi l’ansietat, i que puguis créixer.
Piràmide
Et tinc enfonsat al meu subconscient.
T’he enterrat entre els meus desitjos més profunds.
M’he assegurat que no travessis els meus pensaments,
que no em distreguis a mitja tarda mentre miro l’horitzó.
T’he tapat amb tot el que he trobat,
perquè deixis d’aparèixer entre les meves cavil·lacions.
La meva feina acabada s’imposa com una meravella.
La meva construcció és igual que una piràmide egípcia.
Impactant, imponent, i brillant.
Cada cop que observo la meva obra d’art,
No puc evitar pensar en els tresors que amaga.
Records d’un temps passat,
que mai va ser, i mai no arribarà.
Estiu 2011
Només demano una vegada més.
Només una última abraçada, un petó, una paraula.
Tu no saps el que donaria jo per tornar a ser, com aquell dia, al teu costat. Sense preocupacions, sense temors, sense culpes. Només tu i jo, allà, davant del mar infinit, com aquell dia que vaig prometre’m que mai res passaria entre nosaltres. Treu-me d’aquí, d’aquest forat sense fons on em trobo des que vaig marxar del teu costat. Et vaig deixar enrere, pensant que m’eres indiferent, sense voler conèixer més que amagaven els teus ulls, què podria aprendre de tu, o què m’aportaria conèixer-te més profundament. Intentant evitar el dolor de conèixer-te, vaig forçar-te a allunyar-te de mi. Que acabessis sentint el mateix que jo fingia sentir: res. Ets tot allò que tothom m’ha dit sempre que és perillós, dolent, estrany o que està mal vist.
I tot i això vull veure’t una última vegada, per intentar desxifrar quina és la part de tu que tant m’agrada, que fa que m’omplis els pensaments de dia, i els somnis de nit. Vull intentar racionalitzar i justificar això que em passa, entendre la raó darrere d’això que sento. Passant-me hores intentant quadrar els meus pensaments, és inevitable passant-me els dies pensant en tu, i desitjant que tornis al meu costat per últim cop.
Aeroport
Passo volant per les taquilles de checkin
On passatgers amb maletes gegants
Fan cua, esperen que els cridin.
Sembla que no, però van avançant.
Abans de passar el control,
Veig totes les despedides.
Parelles fent-se petons,
I abraçades entre amigues.
La seguretat no serveix de massa,
Ningú entén per què hem de llençar líquids,
Però com ovelles, tothom passa.
Seguim les instruccions que ens indiquin.
Per a arribar a la sala,
Et fan passar pel duty-free,
Perquè compris amb la mirada
Perfums i alcohols abans de sortir.
A l’hora d’esperar,
M’inunda la impotència.
No hi ha enlloc on pugui anar.
I trobo a faltar la teva presència.
Love stories and robots 